Les vespes asiàtiques tenen metamorfosi completa: ou larva, pupa i adult.

Tenen un sistema de castes compost per obreres, reina (s) i mascles (abellots).

Les obreres es converteixen en reproductores en cas de morir la reina. Les colònies només tenen una reina fundadora fins a mitjans de l’estiu quan es produeixen moltes reines i mascles. En arribar el temps fred, les obreres, reines no inseminades i mascles moren deixant a les reines inseminades que hibernin i puguin iniciar noves colònies a la primavera.
S’ha observat a França que les reines aparellades emergeixen de la seva hibernació, normalment en esquerdes, durant el període de febrer-març. Cada reina estableix una nova colònia i comença la construcció del niu primari o embrió on posen ous dels que surten una vintena d’obreres en els mesos d’abril-maig.
Posteriorment a partir de maig-juny, la colònia es trasllada a un arbre i crea un niu secundari. D’aquí emergeixen noves obreres (fins a 1000 o 1500), i a finals d’estiu surten les femelles (100-300) i els mascles.
Les femelles fecundades (futures reines), es dispersen a partir de finals d’agost fins a l’octubre. A finals d’octubre i novembre la colònia deixa d’estar activa i la reina mor.
Finalment, la colònia deixa de treballar cap a final de tardor-inici de l’hivern (novembre-desembre). En aquest període, els mascles (després d’haver copulat) i les obreres moren, i les futures reines comencen la seva hibernació (Villemant et al., 2008). Les futures reines o fundadores, hivernen en solitari o en petits grups en cavitats protegides.
En resum, una fundadora només pot formar una colònia per any. Mor en acabar el seu any de vida i són els seus descendents les que es convertiran en fundadores a l’any següent i les encarregades de la dispersió.

Els nius de les vespes asiàtiques són grans i de forma esfèrica o ovalada construïts en les copes o parts altes dels arbres.

Encara que a França els nius s’han localitzat principalment sobre arbres alts, sembla que la seva presència a les zones urbanes ha augmentat recentment.

En els períodes de màxima activitat pot haver-hi entre 1200 i 1800 vespes dins el niu secundari.

La diferència amb el niu de vespes comú és que, el niu de vespes asiàtiques té l’entrada lateral situada al terç superior i no s’aprecien les cel·les mentre que el niu del vespa europeu té l’obertura, de major diàmetre, a la base des la qual s’aprecien les cel·les.

Els adults de vespa asiàtica s’alimenten de nèctar i fruites madures, mentre que les cries mengen preferentment abelles mel·líferes i altres insectes.

La font de proteïnes (necessària per alimentar les larves) l’obté principalment a partir d’himenòpters i dípters. Per satisfer les seves necessitats energètiques es proveeix de substàncies ensucrades (fruita madura, nèctar, etc).

Encara que totes les vespes socials són principalment carnívores i secundàriament herbívores, la vespa asiàtica adult és marcadament més herbívor que el seu parent autòctona (V.crabro). Aquest fet es produeix principalment durant un període de dos o tres mesos sent un 80% de l’aliment abelles i alguns insectes i aràcnids.

L’espectre de preses sembla ser molt ampli. S’alimenta d’una gran varietat d’insectes i fins i tot petits mamífers. L’espectre de preses consistia en un 59% espècies d’himenòpters (de les quals les abelles (Apidae) representaven més del 35%), 32% de dípters, i 9% d’altres, sent aquestes d’ambients molt variables, corroborant d’aquesta manera la capacitat d’adaptació d’aquesta espècie (Matsuura i Yamane, 1990).

Hi ha diverses diferències físiques que ens permeten diferenciar una vespa asiàtica d’altres espècies com la vespa comuna:

Tòrax i Abdomen: Les vespes asiàtiques són fàcilment distingibles per la seva tòrax i abdomen de color negre i marró fosc amb escassos dibuixos grocs i ataronjats. La varietat de vespa asiàtica posseeix un tòrax enterament castany negre vellutat i segments abdominals de color castany ribetejat amb una fina franja groga. És a dir, només el 4t segment de l’abdomen és gairebé íntegrament de color groc-taronja.
Amb aquestes característiques tan singulars aquest tipus de vespes semblen, de lluny, com taques fosques sobre al niu.

Cap: El cap de les vespes asiàtiques és negra, la cara groc-ataronjat

A causa de la perillositat d’aquesta plaga per a l’ésser humà i de la ràpida expansió que han realitzat, acabar amb la vespa asiàtica o velutina s’ha convertit en treball difícil.

Per això cal que recorris a personal autoritzat i especialitzat en la manipulació d’insecticides, que procedeixi a la retirada del niu i a exterminar la vespa velutina.